250 partits Susana i Dani

Entrevista a Susana Lázaro i Dani de Paco, membres del cos tècnic del primer equip

El passat 1 de maig, amb el derbi davant l'Europa al Nou Sardenya, el preparador físic Dani de Paco i la fisioterapeuta Susana Lázaro van arribar, juntament amb el tècnic Juanjo García, a la xifra de 250 partits com a grisgranes.

 

 

Com valoreu haver arribat aquesta xifra de partits?

Dani (D): Molt positiu. Són set anys assolint els objectius marcats a l'inici de temporada exceptuant el descens a la 3a divisió i la temporada següent a la 1a catalana, on teníem pretensions més ambicioses i al final ens vam quedar en res. Però els altres anys s'han assolit els objectius i per tant, molt positiu.

Susana (S): Molt contenta. No m'esperava que pogués estar en un club tants anys. Fins ara estic molt bé i molt a gust aquí. Realment amb tot el temps que portem  hem fet moltes coses, si bé hem tingut moltes lesions hem treballat molt i ha anat tot molt bé. Estic molt contenta.

Recordeu el primer partit com a grisgranes? Com ho veu viure?

D: Diria que va ser a casa, davant La Llagosta i amb un resultat de 2 a 0 si no recordo malament. Recordo que molt il·lusionat perquè era el primer partit oficial amb un club històric. Em feia molta il·lusió començar el projecte aquí i amb un objectiu ambiciós que era l'ascens.

S:  Jo no!  No ho recordo! Sé que era davant la Llagosta perquè el Juanjo ho va comentar, però he de dir que sóc fatal per recordar partits!

Us veu imaginar que arribaríeu a aquesta xifra?

D: Sincerament no hi vaig pensar perquè en el món del futbol es viu molt el present però ni de broma la veritat! I menys tantes i tantes temporades. El més normal és que estiguis dos o tres temporades si la cosa va bé i al final hagis de marxar perquè et facin fora o pel que sigui. Però ja dic que ni en broma!

S:  No, gens ni mica. Quan vam començar recordo que estàvem a l'expectativa sobre què ens podíem trobar perquè veníem a un gran club centenari. Però he de dir que no esperava arribar a aquesta xifra de partits.

Amb tot el cos tècnic passeu moltes hores junts, què tal és la relació?

D: Per mi una de les claus de l'èxit d'aquest projecte és que ens portem molt bé. Crec que és bàsic ja que passes més hores amb ells que amb la teva pròpia família. Si no tens una bona relació, si no és part de la teva família, és complicat que funcioni.

S:  Crec que molt bona. De fet, vaig començar amb el Juanjo a la Grama, o sigui porto molts anys amb ell. I amb el Dani també, perquè vam estar al Pubilla i també portem junts un grapat d'anys i tenim una amistat molt bona. I amb la resta, que podem dir que són més "nous",també molt bona. Ens portem molt bé, fem moltes bromes, hi ha molta confiança i treballem molt bé plegats.

Us enfadeu molt entre vosaltres?

D: No! Discutim, debatem...donem la nostra opinió però no, no ens enfadem.

S:  Bé...alguna coseta, alguna vegada...ho deixarem aquí! (riu). A veure, alguna cosa hi ha d'haver perquè amb 250 partits...bé, com passa a totes les famílies.

La pitjor situació per a un futbolista és estar lesionat. Creieu que us toca també fer una mica de psicòlegs?

D: De fet, tothom que treballa amb gent ha de ser una mica psicòleg, sigui la vessant que sigui. Amb una persona que no pot desenvolupar la seva tasca, que és jugar i entrenar, doncs evidentment que has de tenir mà esquerra. Personalment em sento malament, tot i que la gent em diu que no és per tant, quan un jugador es lesiona i no pot jugar ni entrenar perquè penso que segurament jo podria haver fet alguna cosa més del que faig per a què això no succeeixi. Però vaja, no deixen de ser persones i s'han de tractar de la millor manera. Cal que es trobin el més a gust possible i estar per ells per a què retornin el més aviat.

S: He de dir que faig molt de psicòloga. Sempre m'ho diuen, que sóc fisioterapeuta i psicòloga i és veritat. Quan venen a mi és perquè ha passat alguna cosa i per ells és un trauma, perquè a vegades la lesió és per mesos i per tant, resulta molt complicat per ells. A vegades tens la part de tractament físic i després et poses a xerrar amb el jugador perquè per ells, segons quina lesió, és molt difícil afrontar-la.

A nivell general, què us agrada del club?

D: M'agrada moltíssim el tracte tan exquisit que rebem per part del club. És una cosa que no ho pensava abans de venir. Sí que és veritat que avui estàs aquí i demà no saps a on pots estar però a dia d'avui el Júpiter és com casa meva i em sento molt i molt bé cada cop que entro per la porta.

S: Valoro molt que em permetin treballar a gust, que tingui una certa autonomia i llibertat i que em deixin fer. Que pugui treballar i que tingui el meu lloc. Per a un fisio a vegades és molt complicat  buscar un lloc i que et respectin. Aquí em sento molt respectada i això ho valoro molt. 

Ús de cookies cejupiter.cat utilitza ‘cookies’ per millorar l’experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. politica cookies.

  Accepto les galetes